Història i tradició

història i tradicióLa vinya i el vi a Catalunya és tan antiga com la seva història i cultura. La mar Mediterrània, bressol de cultures, és qui va forjar sota un mateix sòl i un mateix vent, la vitivinicultura a Catalunya. Portada per fenicis i grecs amb el seu comerç a través de la Mediterrània, la vinya es va implantar a Catalunya en el segle IV a. C, al voltant de la metròpoli grega d’Emporiom. Durant l’època de l’Imperi Romà, segles II a. C. i V d. C., el conreu de la vinya es consolidà a Catalunya, essent conreada pels propis romans (privilegi establert per Ciceró l’any 125 a. C.). L’any 100 a. C. al voltant de totes les urbs romanes de Catalunya es conreava la vinya (Emporiae, Gerunda, Barcino, Tarraco…), amb una producció força important, doncs el vi s’exportava tant a la capital de l’Imperi Romà, Roma, com en ciutats del nord d’Àfrica i a la Gàl·lia i a Bretanya. El vi s’envasava en àmfores fabricades en forns pròxims a les vinyes, com Ermedes (Cornellà de Terri) Castell (Sant Boi de Llobregat), etc.

La caiguda de l’Imperi Romà, segle V d. C., i la invasió dels pobles bàrbars i musulmans posteriorment, va provocar que la vinya es deixés de conrear els segles VI, VII i VIII d. C. Catalunya, durant la primera meitat de l’Edat Mitjana, va ser un terreny fronterer entre el Regne Franc i el musulmà de l’Emirat de Còrdova (Marca Hispànica) i, com a resultat de les contínues lluites el terreny va quedar desolat i inconreable. Durant els segles X i XI, en fiançar-se el Comtat de Barcelona (Guifré I el Pelós) i independitzar-se del Regne Franc (Borrell II), la ciutat de Barcelona va assolir el seu esplendor polític i econòmic i seu expansionisme (regnats de Ramon Berenguer III i IV, Alfons I, Pere I el Catòlic i Jaume I el Conqueridor). n les terres catalanes conquerides, els frares cistercencs van construir importants monestirs com els de Santes Creus (segle XI) o el de Santa Maria de Poblet (segle XII), tornant a conrear la vinya en els seus voltants i a elaborar vi en els seus cellers, ja que els homes de la reconquesta sabien abraçar l’art de les seves catedrals (monestirs) amb els fruits de la terra (cereal, vinya i olivera).

De les rodalies dels monestirs, la vinya es va estendre per tota la geografia meridional catalana, arribant a ser l’any 1758, la principal font d’ingressos de la pagesia catalana, i un dels principals motors de la seva economia, doncs els vins, misteles i aiguardents catalans eren exportats en els mercats anglesos i les colònies d’ultramar, arribant a ser el primer capítol de les exportacions catalanes.

A les darreries del segle XIX a Catalunya va esclatar un moviment artístic que encara ens meravella avui, el Modernisme, arquitectes de la talla de Gaudí (1852-1926), Cèsar Martinell (1888 -1973), Domènech i Montaner (1850-1923), Puig i Cadafalch (1867-1956) … construïren cellers recolzats per l’esperit innovador de la Mancomunitat Catalana (creada l’any 1913), autèntiques obres d’arts, com els cellers cooperatius del Pinell del Brai, Falset, Gandesa, Nulles, L’Espluga de Francolí, Rocafort de Queralt, Sarral, entre d’altres, anomenades Catedrals del Vi, dignes de ser visitades.

Però la viticultura a Catalunya no és solament història sinó també modernitat, amb aplicació de la tecnologia més avançada (vinyes emparrades, selecció sanitària i clonal, fermentacions amb temperatura controlada, criança de vins en bótes de roure, anàlisi i controls constants de qualitat …), per a obtenir com a resultat vins d’immillorable qualitat, que junt amb la tradició fa que el vi català segueixi mantenint-se reconegut arreu del món.

En l’aspecte vitivinícola, Catalunya també té una important i arrelada tradició, amb innumerables activitats tradicionals catalanes relacionades amb la pagesia i la viticultura. És de destacar en quasi totes les poblacions vitivinícoles de la geografia catalana, les Festes de la Verema que es realitzen durant els mesos de setembre i octubre. Els Concursos Castellers en les poblacions vitivinícoles de Valls, Vilafranca del Penedès, la Bisbal del Penedès, l’Arboç del Penedès… I les innumerables mostres de vins catalans que es realitzen a moltes poblacions catalanes, essent la principal d’elles la que s’organitza anualment a Barcelona, durant les festes de la Mercè (24 de setembre).