 |
|
 |
 |
La
Vinya i el Vi a Catalunya. 2000 Anys d'Història |
|
 |
La
vinya i el vi a Catalunya és tan antiga com la seva història
i cultura.
La mar Mediterrània, bressol de cultures, és qui
forjà sota un mateix sòl i un mateix vent, la
vitivinicultura a Catalunya.
Portada per fenicis i grecs amb el seu comerç a través
de la Mediterrània, la vinya s'implantà a Catalunya
en el segle IV a. C, al voltant de la metròpoli grega
d'Emporiom. |
 |
|
|
Durant
l'època de l'Imperi Romà, segles II a. C. i V
d. C., el conreu de la vinya es consolidà a Catalunya,
essent conreada pels propis romans (privilegi establert per
Ciceró l'any 125 a. C.).
L'any 100 a. C. al voltant de totes les urbs romanes de Catalunya
es conreava la vinya (Emporiae, Gerunda, Barcino, Tarraco ...),
amb una producció força important, doncs el vi
s'exportava tant a la capital de l'Imperi Romà, Roma,
com en ciutats del nord d'Àfrica i a la Gàl·lia
i a Bretanya. El vi s'envasava en àmfores fabricades
en forns pròxims a les vinyes, com Ermedes (Cornellà
de Terri) Castell (Sant Boi de Llobregat), ... |
| La
caiguda de l'Imperi Romà, segle V d. C., i la invasió
dels pobles bàrbars i musulmans posteriorment, esdevingué
segles VI, VII i VIII d. C que la vinya es deixés de
conrear.
Catalunya durant la primera meitat de l'Edat Mitjana, fora
un terreny fronterer entre el Regne Franc i el musulmà
de l'Emirat de Còrdova (Marca Hispànica) i que
donades les contínues lluites el terreny quedà
desolat i inconreable.
Fora durant els segles X i XI, en fiançar-se al Comtat
de Barcelona (Guifré I el Pelós) i independitzar-se
del Regne Franc (Borrell II), quan esdevingué a la
ciutat de Barcelona el seu esplendor polític i econòmic
i seu expansionisme (regnats de Ramon Berenguer III i IV,
Alfons I, Pere I el Catòlic i Jaume I El Conqueridor).
|
 |
|
 |
En
les terres catalanes conquerides, els frares cistercencs construïren
importants monestirs com els de Santes Creus (segle XI), el
de Santa Maria de Poblet (segle XII) ..., tornant a conrear
la vinya en els seus voltants i a elaborar vi en els seus cellers,
doncs els homes de la reconquesta sabien abraçar l'art
de les seves catedrals (monestirs) amb els fruits de la terra
(cereal, vinya i olivera). |
| De
les rodalies dels monestirs, la vinya s'estengué per
tota la geografia meridional catalana, arribant a ser l'any
1758, la principal font d'ingressos de la pagesia catalana,
i un dels principals motors de la seva economia, doncs els vins,
misteles i aiguardents catalans eren exportats en els mercats
anglesos i les colònies d'ultramar, arribant a ser el
primer capítol de les exportacions catalanes.
|
 |
|
 |
A
les darreries del segle XIX a Catalunya esclatà un moviment
artístic que encara ens meravella avui, el Modernisme,
arquitectes de la talla de Gaudí (1852-1926), Cèsar
Martinell (1888 -1973), Domènech i Montaner (1850-1923),
Puig i Cadafalch (1867-1956) ... construïren cellers recolzats
per l'esperit innovador de la Mancomunitat Catalana (creada
l'any 1913), autèntiques obres d'arts, com els cellers
cooperatius del Pinell del Brai, Falset, Gandesa, Nulles, L'Espluga
de Francolí, Rocafort de Queralt, Sarral, ... anomenades
Catedrals del Vi, dignes de ser visitades. (veure ruta Catedrals
del Vi). |
| Però
la viticultura a Catalunya no és solament història
sinó també modernitat, amb aplicació de
la tecnologia més avançada (vinyes emparrades,
selecció sanitària i clonal, fermentacions amb
temperatura controlada, criança de vins en bótes
de roure, anàlisi i controls constants de qualitat, ...),
per a obtenir com a resultat vins d'immillorable qualitat, que
junt amb la tradició fa que el vi català segueixi
mantenint-se reconegut arreu del món.
|
 |
|
|
|
